En aquest autoretrat les formes es fusionen i es relacionen creant un ordre un pèl caòtic i pausat alhora. Els tons lluminosos predominen l’escena, buscant desconcertar amb plans sovint estranys, superposant capes i desenfocant les diverses imatges. Està compost per diversos plans, com el físic, psicològic, mental i sentimental, representat pel cos, les ombres, els re exos i el so. Les parts del cos fragmentades apareixen i desapareixen al so de la, pròpia, veu perduda, però acompanyada de bols tibetans, tambors i diversos objectes, que ajuden a crear un ambient de llimbs i eteri.
